dimarts, 11 de desembre del 2012

ART GÓTIC I ROMÀNIC MUSEU MNAC

-La Col·lecció d'Art romànic és una de les més importants i emblemàtiques del Museu per l'excepcional sèrie de conjunts de pientures murals que conté. De fet, la seva singularitat no té parangó en cap altre museu del món. Gran part d'aquestes pintures, procedents de petites esglésies rurals dels Pirineu i d'altres indrets de la Catalunya Vella, foren conegudes i valorades des dels primers anys del segle XX. Anys després es descobrí que un grup de estrangers havia comprat en bloc la major part de les pintures per endur-se-les als Estats Units. Al Parc de la Ciutadella, per protegir aquest patrimoni romànic, art d'una singularitat total que ha estat vist com un símbol del naixement i la formació de Catalunya.
El recorregut de les sales d'art romànic és bàsicament cronològic i estilístic, i mostra les diferents tendències artístiques de l'art romànic de Catalunya, amb obres que, bàsicament, pertanyen als segles XI, XII i XIII.
L'itinerari s'inicia amb les pintures murals de Sant Joan de Boí, pròximes a la tradició francocarolíngia, i continua amb els conjunts d'influència italiana que dominen l'escenari pictòric des de la fi del segle XI, connectats sens dubte amb l'impuls de la reforma gregoriana, amb exemples com ara les pintures murals de Sant Quirze de Pedret, Santa Maria d'Àneu o Sant Pere del Burgal.
Una de les obres mestres de la col·lecció són les pintures de l'absis de Sant Climent de Taüll, amb el famós Pantocràtor o Crist en Majestat, indiscutible obra mestra del segle XII i una prova tangible de la força creativa de la pintura catalana. Al seu costat cal remarcar el conjunt de Santa Maria de Taüll, l'exemple més important d'un interior d'església romànica totalment pintat, que ha conservat gran part d'aquesta decoració.
El final del recorregut se centra en les Pintures de San Pedro de Arlanza i les de la sala capitular de Sixena. Respecte d'aquestes darreres, es tracta d'un dels més magnífics conjunts pictòrics dins l'estil renovador del 1200 a Europa i que es conserva al Museu després del greu incendi que patí el 1936, durant la Guerra Civil.
El recorregut mostra també altres tècniques que distingeixen l'art català, com són la pintura sobre taula o l'escultura en fusta, i d'altres que completen la visió estètica de l'art romànic, com és l'orfebreria o l'escultura en pedra.
Cal fer esment també dels exemples d'escultura en pedra, d'entre els quals destaquen algunes peces de Ripoll i un grup ampli d'obres procedents dels conjunts de la ciutat de Barcelona.


-La col·lecció d'art gòtic comprèn obres realitzades des de finals del segle XIII fins ben entrat el segle XV. La procedència de les obres és majoritàriament territori català, tot i que, en menor grau, es troben obres del territori de l'antiga Corona d'Aragó, com Aragó, Mallorca i València, mostrant el moment històric de màxima influència territorial catalana. Els autors més representants d'aquest període són Pere Serra, Lluís Borrassà, Jaume Huguet, Bernat Martorell i Bartolomé Bermejo, entre d'altres. Pel que fa a l'estil, es poden trobar obres que mostren l'aparició, el desenvolupament i la culminació de l'estil, així com obres de diferents corrents estilístics europeus com ara el gòtic internacional, el d'expressió lineal, el d'ascendència italiana i el d'ascendència flamenca.
Quantitativament, destacada el conjunt de retaules pictòrics, pintures al tremp d'ou i a l'oli, juntament amb una mostra de la pintura mural, l'orfebreria, l'escultura i l'esmalteria de l'època. Totes les obres mostrades van ser restaurades abans de la reinauguració de la col·lecció l'estiu de 1997.

dilluns, 26 de novembre del 2012

SÍMBOLS REPRESENTATIUS DE LA RELIGIÓ CRISTIANA:







CREU LLATINA O CRISTIANA: La creu cristiana simbolitza el sacrifici de Jesucrist per la humanitat, portant la seva creu i morint en ella simbolitza que Jesús es el Crist, segons els cristians va dur la humanitat sobre les seves espatlles i va morir en ella i per ella.





 
 INRI: era el que es podia llegir a la creu de Jesús.




PEIX: l símbol del peix, l'ichtus, era el que identificava els primers cristians










PA I VI: El pa i el vi són uns símbols molt representatius pels cristians ja que en l'últim sopar que va fer Jesús amb els 12 apòstols els hi va oferir pa i vi i els i va dir que beguessin la seva sang i mengessin del seu cos.






EL BON PASTOR: El bon pastor era la representació simbòlica de Crist com a pastor d'homes.





ÀLIGA: Els primers cristians conegueren una antiga llegenda en la que l'àliga renovava la seva joventut al llançar-se tres vegades a una font d'aigua pura. L'àliga es també símbol de Jesucrist i la seva naturalesa divina.






COLOM: El colomn amb una branca al bec simbolitzava a l'Esperit Sant.



L'AURÈOLA:  L'aurèola és un símbol similar a una corona que es posa sobre els caps dels sants quan se'ls dibuixa.






CREUAR ELS DITS: Quan es formula un desig, molts acostumen creuar els dits. El gest, que evoca una creu, conjura la mala sort i allunya les influències malèfiques, segons els supersticiosos.

dilluns, 19 de novembre del 2012

MOISÈS

Moisès és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Éxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte. Va proporcionar segons el mateix relat la taula de les lleis de Deu per al seu poble. Segons els textos bíblics, va ser un líder religiós, legislador i profeta, a qui tradicionalment se'l considera l'autor del Torah. És el profeta més important del judaisme, i també es considera un profeta important per al cristianisme, l'Islam, la Fe Bahá'í, Rastafari, i moltes altres religions.





Està escrit en un registre literari i simbòlic que deixa en la penombra la figura històrica de Moisès, envoltant de miracles, prodigis i llegendes; i fins i tot hi ha dubtes sobre l'existència real de Moisès, que podria ser un mite.





Va aconseguir unificar diversos clans hebreus partidaris de tornar a Palestina i iniciar amb ells un llarg viatge cap a la Terra Promessa, fugint de la persecució del faraó egipci, on relata que Deu va ajudar a Moisès a dividir les aigües del Mar Roig. Durant la travessia, Moisès va dir haver rebut diverses revelacions directament de Déu.




El relat bíblic parla de la deslleialtat del poble cap a la seva Déu, que aquest va castigar fent-li vagar pel desert durant quaranta anys, Moisès, ancià ja quan van sortir d'Egipte, moriria sense haver vist la Terra Promesa, la conquesta està representada en la Bíblia per Josuè.














dimarts, 6 de novembre del 2012

SIMBOLOGIA AL GÈNESIS
1. Diferències entre els dos relats de la creació:

1er relat: Déu crea el món i les plantes, després crea els animals i per últim a la l'home i la dona.

2n relat: Déu crea a l'home, després crea a la vegetació i als animals i finalment crea a la dona a partir de la costella de l'home i li posa el nom de dona.

Diferències: En el relat 1 crea tot i finalment a l'home i la dona, en canvi, en el relat 2 crea només l'home i després va creant tot a partir d'ell, és molt més masclista.




2. Origen del pecat del món:

Déu adverteix a Adam i Eva de que poden fer el que vulguin en el paradís menys menjar de l'arbre del coneixement del bé y el mal, pero la serp tempta a Eva i fa que Adam i ella mengin d'aquest fruit. Després de menjar de la poma es donen compte de que estan nuus i tenen pudor de que Déu els enxampi, quan Déu veu aquest pudor, s'adona de que han menjat d'aquest arbre i els explulsa del paradís.

      

3.Relat de Caín i Abel:

Adán va concedir a Eva dos fills: Caín i Abel, Abel es dedicava a pastorar ovelles i Caín a cultivar.
Quan es van fer més grans li van donar les seves ofrenes a Déu, Abel li va donar el seu be més preciat mestre que Caín li va donar un fruit qualsevol, Déu va honrar a Abel i va menysprear a Caín.
Caín envejós va matar a Abel i Déu el va castigar expulsant-lo de la terra.




4. Importància de la simbologia en els relats del llibre del Gènesi:

L'arbre: 


A la Bíblia, la saviesa i la llei de Déu són comparats amb un arbre.
També la Bíblia compara l'home que compleix la llei de Déu amb un arbre frondós.
La interpretació és la següent: L'ésser humà té dues possibilitats:
- Menjar dels arbres del paradís, significa ser savi i tenir vida.
- Menjar de l'arbre del bé i del mal, vol dir ser ignorant i trobar la mort, és a dir, seguir les seves pròpies idees i no el mandat de Déu.

La poma:

El text simplement parla de "fruit" no de "poma". Per què la gent parla llavors d'una poma? La poma representa (és un símbol) en el món antic a la temptació.

En aquest cas la temptació és que l'ésser humà pretén ser com Déu, les persones moltes vegades volen oblidar-se de Déu i posar només normes humanes. La poma simbolitza l'eterna temptació de l'home a no reconèixer com a criatura davant de Déu, sinó voler governar-se per si mateix, no sotmetre, escollir el propi camí, erigir-se en normal última i exclusiva per saber el que està bé i està malament.

Les fulles de figuera i la nuesa:


-La nuesa és la presa de consciència de l'home davant Déu: està desarmat, avergonyit, inerme, es va equivocar i ha de callar. Les fulles de la figuera ens vol dir la por i la vergonya de l'home davant Déu.
Quan l'home es va adonar del mal que acabava de fer, va sentir tota l'amargor que li va produir aquesta experiència. Es va sentir sense cap argument davant de Déu, qui li havia advertit amb anterioritat.
L'home tracta d'amagar de Déu perquè sentia vergonya. L'home es trobava nu (conscient de la seva culpa), però no tenia la humilitat de reconèixer-se culpable davant de Déu (per això s'amaga).

La serpiente:


La serp personifica aquí la temptació. Personifica la inclinació gairebé indomable que tots tenim per al mal. Per a l'autor, la causa de tot mal és el mateix home que es deixa vèncer per la temptació, per aquesta inclinació al mal. En gairebé tots els pobles de l'antiguitat la serp és el símbol del mal, és traïdora, verinosa, mata.
La serp va arribar a ser el símbol de la traïció a Déu ia la fe: símbol de tot mal.
També passa això avui a les persones. Prefereixen escoltar la temptació (a la serp) que a Déu.












dimarts, 30 d’octubre del 2012

ROMÀNIC I GÒTIC

ROMÀNIC

Es va desenvolupar a gran part d'Europa als segles XI i XIII.
La gran importància de la religió a la societat medieval van fer que les manifestacions artístiques d'aquella época fossin essencialment religioses.
Decorava l'ésglesia amb escultures i pintures de caràcter religiós.
A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.
Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc fonamental: esglésies, monestirs, castells i palaus.
En l’arquitectura romànica europea, una de les plantes més freqüents és la de creu llatina.
Les pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però tècnicament són molt senzilles.
En un principi l'estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada.
La pintura i l'escultura romàniques pretenien provocar emocions.

    

GÒTIC

Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (ss XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
L’estil gòtic es troba sobretot a les ciutats i els seu edifici més característic és la catedral
Geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i l'occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l'Amèrica hispana.
La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons.
A l'illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques.
L'arquitectura civil gòtica és molt variada i rica. 


  •    


dilluns, 22 d’octubre del 2012

GIMCANA FOTOGRÀFICA A LA SAGRADA FAMILIA


Maria a la creu: representa el patiment de maria a la creu en veure que Jesús moria.


Maria baixant Jesús: maria baixa a Jesús de la creu amb el cos sense vida.


Maria i la fugida a Egipte: Es troba al Portal de l'Esperança, representa la fugida de Maria i Josep a Egipte.


Casament de Maria i Josep: És troba al Portal de l'Esperança, i representa el casament de Josep i Maria. 


Maria i el naixement de Jesús: Es troba al Portal de la Caritat, i representa el naixement de Jesús. És una obra de l'escultor Jaume Busquets al 1955.



Coronació de Maria: portal de la caritat, grup escultòric de Llorenç Matamala.
.

L'anunciació: És quan Maria rep l'anunciació de l'àngel que li diu que es quedara embarassada de Jesús. És troba al Portal de la Caritat.


Maria i Josep buscant Jesús al temple


Mare de Déu Roser



El pelica : és el Portal de la Caritat, simbolitza i la resurrecció. Representa l'eucaristia i l'ou decorat amb l'anagrama de Jesús.



Presentació del nen Jesús al temple: és troba al Portal de la Fe, i es la presentació del nen Jesús. 



L'apòstol Bernabé: representa a l'apòstol Bernabè.



L'apòstol Judes: representa a l'apòstol Judes.



L'apòstol Simó: representa a l'apòstol Simó.



El savi i el nen : conjunt escultòric del savi i el nen Jesús, que porta un colom mort a la mà.



Jesús predicant: Jesús predicant al temple, entre San Juan Babtista i el seu pare el sacerdot Zacaries



Reis d'Orient: l'adoració dels reis d'orients portant la caritat



Pastors: l'adoració dels pastors portant la caritat



Els àngels del judici final: obra de Llorenç Matamala i Piñol.



La Puríssima: la figura de la mare de deu trepitja la serp recolzada sobre la llàntia de tres braços i està envoltada d'espigues i raïm com a simbols de la fecunditat.



La visitació: la visitació de Maria a la seva cosina Elisabeth.



Sant Josep: en barca amb fanal, una àncora i un baldaquí a sota l'anagrama de la mare de Déu.



Sants Inocents: el peu del soldat romà té sis dits, com tenía el jove del qual feren el motlle i que Gaudí no va voler modificar

dilluns, 8 d’octubre del 2012

LA SAGRADA FAMILIA

Història:

La Sagrada Família és l'obra més famosa de Gaudí, a la qual va dedicar tota la seva vida fins a l'extrem de que va viure dintre del recinte per seguir més de prop la construcció. A assenyalar, que és l'únic gran temple actualment en construcció a tot el món.



L' iniciativa:


El promotor va ser Josep Maria Bocabella i Verdaguer, un llibreter devot i molt culte, es tractava doncs d'un plantejament més aviat d'ideologia conservadora.
L'activitat que Josep Maria Bocabella va desenvolupar per impulsar la seva idea el va portar l'any 1872 a fer una visita al Sant Pare de Roma per oferir-li en nom de l'Associació una imatge en plata de la Sagrada Família. De tornada va visitar la població de Loreto, on a la vista de la seva església, es va inspirar per construir a Barcelona un temple expiatori. Aquesta idea però no va prosperar i finalment va encarregar a l'arquitecte Francesc de Paula i Villar el projecte d'un temple que no fos la còpia servil de cap altre.



La construcció:

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és i ha estat un repte constructiu, per la seva peculiaritat i les seves formes. Es tracta d'un dels majors laboratoris de construcció que hi ha al món, perquè s'allunya molt dels estàndards de la construcció i molts dels mètodes que s'utilitzen són únics.



Com arribar-hi?




Projecte: com quedarà finalment?



Es calcula que les obres acabaran aproximadament d'aquí a uns 30 anys, ja que encara queden diverses torres, entre elles la torre central que està dedicada a Jesucrist.





Temple expiatori:



El temple sempre ha estat expiatori; és a dir que, des dels seus inicis, ja fa més de 130 anys, es construeix a partir de donatius. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: "El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble". La construcció continua i es podria acabar durant el primer terç del segle XXI.

L'edifici està situat al centre de Barcelona, i amb els anys s'ha transformat en un dels signes d'identitat més universals de la ciutat i del país. Anualment és visitat per milions de persones i són moltes també les que n'estudien el seu contingut arquitectònic i religiós.