SÍMBOLS REPRESENTATIUS DE LA RELIGIÓ CRISTIANA:







CREU LLATINA O CRISTIANA: La creu cristiana simbolitza el sacrifici de Jesucrist per la humanitat, portant la seva creu i morint en ella simbolitza que Jesús es el Crist, segons els cristians va dur la humanitat sobre les seves espatlles i va morir en ella i per ella.





 
 INRI: era el que es podia llegir a la creu de Jesús.




PEIX: l símbol del peix, l'ichtus, era el que identificava els primers cristians










PA I VI: El pa i el vi són uns símbols molt representatius pels cristians ja que en l'últim sopar que va fer Jesús amb els 12 apòstols els hi va oferir pa i vi i els i va dir que beguessin la seva sang i mengessin del seu cos.






EL BON PASTOR: El bon pastor era la representació simbòlica de Crist com a pastor d'homes.





ÀLIGA: Els primers cristians conegueren una antiga llegenda en la que l'àliga renovava la seva joventut al llançar-se tres vegades a una font d'aigua pura. L'àliga es també símbol de Jesucrist i la seva naturalesa divina.






COLOM: El colomn amb una branca al bec simbolitzava a l'Esperit Sant.



L'AURÈOLA:  L'aurèola és un símbol similar a una corona que es posa sobre els caps dels sants quan se'ls dibuixa.






CREUAR ELS DITS: Quan es formula un desig, molts acostumen creuar els dits. El gest, que evoca una creu, conjura la mala sort i allunya les influències malèfiques, segons els supersticiosos.

MOISÈS

Moisès és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Éxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte. Va proporcionar segons el mateix relat la taula de les lleis de Deu per al seu poble. Segons els textos bíblics, va ser un líder religiós, legislador i profeta, a qui tradicionalment se'l considera l'autor del Torah. És el profeta més important del judaisme, i també es considera un profeta important per al cristianisme, l'Islam, la Fe Bahá'í, Rastafari, i moltes altres religions.





Està escrit en un registre literari i simbòlic que deixa en la penombra la figura històrica de Moisès, envoltant de miracles, prodigis i llegendes; i fins i tot hi ha dubtes sobre l'existència real de Moisès, que podria ser un mite.

Va aconseguir unificar diversos clans hebreus partidaris de tornar a Palestina i iniciar amb ells un llarg viatge cap a la Terra Promessa, fugint de la persecució del faraó egipci, on relata que Deu va ajudar a Moisès a dividir les aigües del Mar Roig. Durant la travessia, Moisès va dir haver rebut diverses revelacions directament de Déu.

El relat bíblic parla de la deslleialtat del poble cap a la seva Déu, que aquest va castigar fent-li vagar pel desert durant quaranta anys, Moisès, ancià ja quan van sortir d'Egipte, moriria sense haver vist la Terra Promesa, la conquesta està representada en la Bíblia per Josuè.

SIMBOLOGIA AL GÈNESIS
1. Diferències entre els dos relats de la creació:

1er relat: Déu crea el món i les plantes, després crea els animals i per últim a la l'home i la dona.

2n relat: Déu crea a l'home, després crea a la vegetació i als animals i finalment crea a la dona a partir de la costella de l'home i li posa el nom de dona.

Diferències: En el relat 1 crea tot i finalment a l'home i la dona, en canvi, en el relat 2 crea només l'home i després va creant tot a partir d'ell, és molt més masclista.




2. Origen del pecat del món:

Déu adverteix a Adam i Eva de que poden fer el que vulguin en el paradís menys menjar de l'arbre del coneixement del bé y el mal, pero la serp tempta a Eva i fa que Adam i ella mengin d'aquest fruit. Després de menjar de la poma es donen compte de que estan nuus i tenen pudor de que Déu els enxampi, quan Déu veu aquest pudor, s'adona de que han menjat d'aquest arbre i els explulsa del paradís.

      

3.Relat de Caín i Abel:

Adán va concedir a Eva dos fills: Caín i Abel, Abel es dedicava a pastorar ovelles i Caín a cultivar.
Quan es van fer més grans li van donar les seves ofrenes a Déu, Abel li va donar el seu be més preciat mestre que Caín li va donar un fruit qualsevol, Déu va honrar a Abel i va menysprear a Caín.
Caín envejós va matar a Abel i Déu el va castigar expulsant-lo de la terra.




4. Importància de la simbologia en els relats del llibre del Gènesi:

L'arbre: 


A la Bíblia, la saviesa i la llei de Déu són comparats amb un arbre.
També la Bíblia compara l'home que compleix la llei de Déu amb un arbre frondós.
La interpretació és la següent: L'ésser humà té dues possibilitats:
- Menjar dels arbres del paradís, significa ser savi i tenir vida.
- Menjar de l'arbre del bé i del mal, vol dir ser ignorant i trobar la mort, és a dir, seguir les seves pròpies idees i no el mandat de Déu.

La poma:

El text simplement parla de "fruit" no de "poma". Per què la gent parla llavors d'una poma? La poma representa (és un símbol) en el món antic a la temptació.

En aquest cas la temptació és que l'ésser humà pretén ser com Déu, les persones moltes vegades volen oblidar-se de Déu i posar només normes humanes. La poma simbolitza l'eterna temptació de l'home a no reconèixer com a criatura davant de Déu, sinó voler governar-se per si mateix, no sotmetre, escollir el propi camí, erigir-se en normal última i exclusiva per saber el que està bé i està malament.

Les fulles de figuera i la nuesa:


-La nuesa és la presa de consciència de l'home davant Déu: està desarmat, avergonyit, inerme, es va equivocar i ha de callar. Les fulles de la figuera ens vol dir la por i la vergonya de l'home davant Déu.
Quan l'home es va adonar del mal que acabava de fer, va sentir tota l'amargor que li va produir aquesta experiència. Es va sentir sense cap argument davant de Déu, qui li havia advertit amb anterioritat.
L'home tracta d'amagar de Déu perquè sentia vergonya. L'home es trobava nu (conscient de la seva culpa), però no tenia la humilitat de reconèixer-se culpable davant de Déu (per això s'amaga).

La serpiente:


La serp personifica aquí la temptació. Personifica la inclinació gairebé indomable que tots tenim per al mal. Per a l'autor, la causa de tot mal és el mateix home que es deixa vèncer per la temptació, per aquesta inclinació al mal. En gairebé tots els pobles de l'antiguitat la serp és el símbol del mal, és traïdora, verinosa, mata.
La serp va arribar a ser el símbol de la traïció a Déu ia la fe: símbol de tot mal.
També passa això avui a les persones. Prefereixen escoltar la temptació (a la serp) que a Déu.